S´ha fet públic el document de CatSalut /Departament de Salut sobre el finançament de la medicació per a la deshabituació tabàquica.
Us ampliem aquesta informació amb alguns dubtes que puguin sorgir:
El tractament serà com a màxim de dotze setmanes Es prescriurà un únic envàs al mes:
Tot i que el “Programa d’Ajuda per Deixar de Fumar” contempla la prolongació dels tractaments farmacològics en determinades situacions, només es permetrà el finançament, de les 12 primeres setmanes. La prescripció es farà per un envàs corresponent a un mes de tractament, en el context d’una visita de seguiment del procés, que es corresponen als passos 2, 3 i 4 del PROTOCOL DE VISITES D´AJUDAR PER DEIXAR DE FUMAR.
Es finançarà un intent anual per pacient per deixar de fumar amb recolzament farmacològic:
Només es podrà beneficiar cada pacient d’un tractament per any. Els fàrmacs que estaran finançat per la SNS seran la VARENICLINA i el BUPROPIÓ. Actualment la TSN no entra en aquest tipus de finançament.
Els pacients han d’estar inclosos a un programa de recolzament de deshabituació tabàquica que estigui implementat a la Comunitat Autònoma. La prescripció del fàrmac es restringeix als metges i metgesses professionals que així es defineixin al programa de deshabituació tabàquica a cada Comunitat:
Podran prescriure-ho els metges adscrits als centres de les xarxes d’atenció primària sense fum –inclou els equips d’atenció primària de presons i centres de justícia juvenil-, hospitals sense fum o d’una unitat de deshabituació tabàquica delsCentres d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències.
A Catalunya, tots els centres d’atenció primària formen part de la xarxa d’atenció primària sense fum, Als centres d’atenció primària metges de família i infermeres ajuden a deixar de fumar, coexistint dos models: un que alguns dels professionals dediquen unes hores específicament a ajudar a deixar de fumar, i altre en que tot@s els professionals ho fan de manera integrada en la seva atenció. Encara que sempre hi ha un percentatge (aproximadament el 15%) de centres que per un motiu o altre està sense referent de tabac, tots els centres han tingut referent en algun moment i han rebut formació especifica perifèrica en els seus EAP per ajudar a deixar de fumar, a més de la oferta (periódica i gratuita) de cursos en línia i presencials temàtics.
En conclusió, tots els metges poden receptar, el pacient ha de estar dins d’un programa de seguiments de la deshabituació tabàquica pel seu mateix metge/essa o infermer/a o en els centres que hi ha unes hores de consulta de tabac, derivat a aqueta consulta específica.
Els pacients han de ser pacients que fumin 10 cigars o més al dia i tinguin un alt nivell de dependència qualificat pel test de Fagerström (5 o 6 en el test breu, que equival a 7 o més en l’extens):
La dependència té altres components i la tolerància física pot variar segons la persona, sexe o elements personals que poden dificultar deixar de fumar. Els professionals haurem de tenir en compte els intents previs i altres factors personals per DETERMINAR LA DEPENDÈNCIA.
És obligatori informar el diagnòstic de fumador/a de totes les prescripcions de fàrmacs d’aquests principis actius.
En tots els casos es recomana pregunta sobre el consum de tabac i registrar la resposta a la història clínica: ABORDAR EL CONSUM DE TABAC